El portaveu el grup municipal de l’Ajuntament de Valls, Josep M. Pallàs, en la seva valoració “personal” del resultats de les eleccions d’aquest diumenge passat, en primer lloc ha manifestat el seu agraïment “de la secció local d’ERC Valls a tots els ciutadans de la ciutat que ens han votat. La seva confiança és el nostre compromís per seguir lluitant. No són temps de ploreres ni d’anar-se’n a casa. Al contrari, cal treballar més i millor. El resultat d’ERC a l’Alt Camp és homologable al de la resta del país: ERC ha rebut un fort càstig que cal saber entendre i assumir”.
L’anàlisi de Pallàs sobre la trajectòria d’ERC arranca del bon resultat de 2003: “Tot i algunes reticències, el nostre electorat va saber entendre el primer tripartit: calia fomentar l’alternança democràtica a la Generalitat i, sobretot, perquè aquell govern tenia una raó de ser ambiciosa: un nou i potent estatut, un pas endavant decidit en el nostre autogovern. L’entrevista Carod-ETA a Perpinyà, i la consegüent campanya d’atacs que la caverna espanyola va abocar sobre ERC encara van reforçar la imatge del nostre partit com a bastió de la dignitat catalana enfront Madrid, i així el 2004 assolim el zenit, amb 8 representants al Congrés de diputats”.
El regidor vallenc apunta un però: “Des d’aleshores s’han encadenat un seguit d’errors estratègics. Els errors, al meu parer, han estat diversos, i cal reconèixer com a més destacats la reedició del tripartit el 2007 i la incapacitat de l’actual direcció per aplegar esforços, rellançar el partit i tornar a il·lusionar l’independentisme al voltant d’ERC. Després del referèndum del nou Estatut, un procés que la direcció d’ERC tampoc no va gestionar bé -, l’electorat, malgrat tot, va renovar la confiança en ERC: 21 diputats. Una pèrdua de 2 diputats no és gaire significativa”.
Pel que fa al segon tripartit, Pallàs el titlla de “greu error” i afegeix que “aquest segon tripartit va ser una aposta estratègica molt arriscada. I també seria injust desqualificar-la de manera absoluta i despatxar-la amb l’estereotip que ERC es va aferrar a la mamella i la poltrona. Amb el segon tripartit es pretenia ocupar espais de poder significatius dins la Generalitat per tal d’anar construint, en la mesura del possible, estructures d’Estat català. També es tractava de tendir ponts cap a l’àmplia capa de població metropolitana, castellanoparlant i votant socialista, per tal d’aproximar-los a la causa nacional catalana”.
La tensió interna entre partidaris i detractors de la presència d’ERC al govern , afegida a la lluita sorda i llarga entre Carod i Puigcercós, va desembocar en un congrés, el 2008, tancat en fals amb la victòria pels pèls de Puigcercós. Aquí, Pallàs veu la segona gran causa de la davallada d’ERC: “L’actual direcció no ha sabut recosir el partit, sinó que ha centrifugat els dissidents. Expulsió de Carretero i jubilació forçosa de Carod. Via lliure, doncs, perquè s’expressés políticament fora d’ERC un independentisme que anava agafant força al carrer, a través de múltiples plataformes ciutadanes i de les consultes sobiranistes arreu del territori”.
Vist amb perspectiva, Pallàs assegura que “hauríem d’haver restat a l’oposició i fer servir la clau del nostre pes en diputats mitjançant pactes puntuals. Governar en coalició amb el PSC, amb unes conselleries de segona línia – tret de Cultura– i amb una vicepresidència a mans d’un Carod en hores baixes, sense el discurs engrescador que li coneixíem i desubicat dins el propi partit, ens ha provocat uns costos altíssims en tots els nivells”.
Per a Pallàs, “a ERC, toca refer-nos. Per dignitat nacional, per la història que ens precedeix i, sobretot, pel futur que encara està per escriure. ERC és viva, té una estructura de milers de militants, centenars de regidors i càrrecs electes a totes les institucions on Catalunya es juga el seu dia a dia. Continuem sent la principal organització política de l’independentisme català i, amb aquesta voluntat de ser el pal de paller, hem de saber refer ponts. Perquè cap independentista d’aquest país pot alegrar-se de l’actual divisió del nostre espai. Així no anem enlloc. Hem de demostrar tots plegats que, després de la patacada, sabem llegir la lliçó i sabem alçar-nos. Propera estació: les municipals.