La castanya està de dol ja que hi ha una carbassa vinguda de més enllà que li vol prendre el protagonisme guanyat a cop d’anys i afanys sempre cuita i quasi cremada damunt d’un bidó en mans d’estudiants a la recerca d’algun caleró o bé, de mil i una maneres per tal d’honorar uns éssers que físicament ja no són entre nosaltres. Ambdues però, tant la castanya com la carbassa, són dintre del seu regne dues espècies ben desgraciades ja que mai, almenys entre les nostres contrades, han comptat amb les simpaties de les paradistes del mercat i del consumidor final en general; i ara, a sobre, a la pobre castanya li volen prendre a cop de moda i mil-i-una promocions el gran protagonisme que almenys per un dia podia tenir entre nosaltres. Què en serà si tot continua igual com fins ara i al mateix ritme de genocidi d’aquell flaire penetrant que carrer amunt, carrer avall, se sentia a ritme d’elaboració de paperines plenes de castanyes? Què serà d’aquell gran àpat en el que la castanya sí que era apreciat a glop, entre castanya i castanya, de vi dolç? Ara no, la pobre castanya està sent engullida poc a poc, però de forma inexorable per aquella carbassa, que a més a més, no és que sigui maca, ans al contrari. Té una boca molt estranyament oberta, amb unes protuberàncies amenaçadores que insinuen ja, un final del tot fatídic per a la pobre castanya. A més a més, a diferència d’ella, que sempre ha estat cuinada entre penombres i per iaies entranyables o no, la carbassa es presenta amb ulls i sempre amb una mena de llum al seu interior, que ja li deixen entreveure un futur molt millor al d’ella. També tremola el vi dolç, ja que al mateix ritme, aviat, els nostres ceps només serviran per elaborar vinagre degut al també auge de les begudes de cola arribades també de les mateixes contrades d’aquella carbassa assassina. Tanmateix i per acabar-ho d’adobar, els nens i nenes, enlloc de presentar aquella bucòlica imatge de la menja de castanyes envoltant la nostra velleta o vellet de torn, es presenten amb les freixures fora, els ulls sortits, ferits i amb cicatrius mil, per tal, se suposa de fer por, tanmateix com si els carrers i cases del nostre país, s’haguessin convertit a cop d’estranya importació en un interminable passatge del terror, amb un aterrant parc temàtic del terror. Sí senyors, anem alerta doncs ja ens volien canviar les vacances de Nadal per les d’hivern, les de Setmana Santa per les de preestiu i aviat, enterrarem la castanya i el vi dolç avinagrat i amb l’ampolla plena de teranyines tot celebrant l’animat Halloween.