Definitivament, aquest hivern es nega a deixar-nos, talment com si estigués tan a gust entre nosaltres, que no volgués anar cap a d’altres contrades i deixar entrar, ni que fos de forma lenta però constant, la tan esperada primavera. De fet, fa ja dies que els ametllers havien tret la seva preciosa flor, símbol inequívoc de que la primavera i el bon temps toca la nostra porta, però res, de cop i volta, després d’unes dies de bon sol, fortes nevades que deixen el país, per no perdre el costum, potes amunt. D’aquesta manera, la pobre flor d’aquells ametllers ja ben florits, tindrà si no vaig errat, un futur ben incert; potser més incert que el destí mateix de tota la humanitat; una humanitat que assisteix atònita des que va començar aquest flamant any 2010, com els terratrèmols, les inundacions, les nevades es van succeint. Els més catastrofistes dirien que la Terra, mare i ser viu, ens està tornant tot el que li hem estat fent fins al moment, i de fet penso, que encara en veurem força més de desgràcies naturals a partir d’ara i penso que no sóc catastrofista, ni molt menys. Mentrestant però, hom es pregunta perquè almenys el temps no ens ajuda a superar aquesta mena de depressió col·lectiva amb la que la crisi ens ha obsequiat fent lluir almenys una miqueta de sol, ni que sigui, per no matar abans d’hora la maca flor de l’ametller. S’entesten les forces climàtiques a deprimir-nos a tots plegats encara més, amb aquest fred de mil dimonis que fa ja massa mesos que no ens vol deixar anar i sort tenim encara, que el mantell de neu és ben blanc, doncs ja m’explicarien quin plan, si a sobre, la neu fos negra. Negre però ho té novament aquest govern que tenim, que una vegada més està donant mostres de no haver-se’n adonat de la magnitud del que estava per venir i hem vist, com en el moment d’escriure aquestes humils línies, el país comptava amb unes 160 carreteres tallades i els autobusos no podien circular i molts pobles es quedaven sense llum i tantes i tantes coses més, que ens demostren que no n’aprenem i que o ve algú ha assumit que som impotents davant les fenòmens extrems climàtics o senzillament és que no en sabem més i tot plegat, sempre, ens acaba sobrepassant. Definitivament, el desig que en el seu dia el conseller Baltasar va expressar a la Moreneta, la patrona d’aquest país nostre tan poc previsor, no és que hagi fet efecte, sinó que sembla que la Moreneta s’hagués dit a si mateixa, “mire’ls que són rucs, no volen aigua? doncs dues tasses i mitja!”. I és que la generositat aqüífera ha arribat a tal punt, que inclús, a Tarragona, capital de província i incerta capital de vegueria, han decidit regar els seus carrers amb aigua potable, doncs potser, als dipòsits municipals ja no n’hi cap ni una gota més, tot i que el Francolí encara tingui marge. Sigui com sigui, ara el que preocupa és la flor de l’ametller.