Vergonya aliena, indignació, impotència i, fins i tot, fàstic. Aquests són mots que empraria per qualificar els sentiments que em provoca l’actitud (irresponsable) d’alguns polítics.

Qui més qui menys no ha estat obligat a estrènyer el cinturó, a controlar l’economia domèstica…? Qui no ha deixat de banda les despeses supèrflues, els capricis…?

De ben segur que gairebé tots els mortals hem convingut fer comptes a la vida i optar per fer algunes retallades a causa de la maleïda crisi. Dic gairebé tots perquè la majoria dels eurodiputats, independentment de la seva ideologia política, ha decidit passar-se pel folre les mesures d’austeritat que ens aconsella també la Unió Europea. Cal dir que no perillaven les nòmines de ses senyories. Només deixarien de viatjar en primera, d’acumular dietes i es congelarien els sous que, en alguns casos, depassen els 10 mil euros).

El PP i el PSOE es van oposar a les restriccions. Aleix Vidal-Quadras, intentant justificar la votació a favor de conservar els privilegis, va al·legar que viatjar en business és una necessitat. Deu ser que no es poden barrejar amb els plebeus mileuristes un cop elegits diputats?

O sigui, els senyors que ens imposen retallades i mesures d’austeritat no se les apliquen. Un cop asseguts en la poltrona del poder defensen la màxima popular: “Fes el que et dic i no el que faig”.

Quines cares dures!!! Poca vergonyes!!!

Mentre Zapatero i Mas ens demanen –repetidament– sacrificis, els encorbatats s’instauren en el privilegi del malbaratament i de la fanfàrria, accentuant el divorci entre electes i electors. Qui posarà fi a tota aquesta mentida?

Hi ha països on es comença a intentar responsabilitzar criminalment i civilment els governants per la seva (pèssima) gestió. Hi ha determinades decisions polítiques que, per ser aprovades, han de ser sotmeses a un referèndum popular.

Als Estats Units, per exemple, s’està plantejant la possibilitat de sotmetre a judici tots els dirigents que malmetin els pilars de l’estat del benestar.

Aquí, en l’Espanya dels casos Gürtel, Palau, Malaya… on el pop de la corrupció està més estès que una epidèmia, ens falten mesures eficaces per punir els polítics indecorosos i que, gràcies a la seva inèpcia, condueixen el país al precipici. No n’hi ha prou amb eventuals dimissions o balls de cadires. Cal imputats, judicis i sentències condemnatòries.

No hem d’oblidar –els polítics ja ho han fet– que tenen a les seves mans el nostre patrimoni, el nostre futur i el dels nostre fills. No podem abaixar la guàrdia ni un sol minut.