Quimi Portet segueix el seu camí sense aparents interferències del món exterior. La seva nova obra, Viatge a Montserrat, redirigeix la seva naturalesa forestal a una introspecció més gran; l’altra cara de la moneda. Demà dissabte, al Teatre Principal, es veurà un Portet que matisa la seva aposta al voltant d’un rock concentrat d’autor que, més enllà del sarcasme, s’encoratja en cançons rocoses i delirants, de melodies sensibles i tacte rocós. El músic que un dia es va definir com “el guapo d’El Último de la Fila” s’ha fet fort en aquelles estrofes florals, amb pòsit de saviesa popular ancestral. Portet és un entertainer, encara que els seus gestos desdramatitzadors i la complicitat amb el públic poden desviar l’atenció del que ens ocupa: un material que expressa un so i un imaginari molt singulars, amb gruix, més enllà del seu aspecte agut.
El seu grup, el mateix de la gira anterior, coneix el full de ruta: hi havia la guitarra endimoniada de Jordi Busquets (ex-Sapo, habitual de Gerard Quintana i Albert Pla), la bateria de Xarli Oliver i el baix d’Antonio Fidel, excòmplice d’El Último de la Fila. Els teclats de les cançons de Viatge a Montserrat seran recreats per la sorprenent guitarra de Busquets, que tant pot reproduir un so d’orgue de tubs com un crit humà.