La Unió havia de guanyar el partit si no volia veure com es començava a fer un buit important entre els vallencs i els capdavanters. Era un partit molt complicat davant el Reddis que portava 5 victòries consecutives. Era un partit dels que fan afició i que els aficionats vallencs es mereixien després dels darrers resultats negatius de l’equip.
Un dia més el partit es posà difícil a les primeres de canvi. La Unió, a diferència d’altres partits, va sortir molt posada en el partit, sabent que es jugava molt, alguna cosa més que tres punts: la credibilitat, contra un equip molt potent, que estava a la classificació tres punts per sobre i que només havia perdut un encontre en tota la temporada. Equip dur, rocós, amb un futbol molt directe, vivint de les pilotes que despenja el seu davanter centre. Però tot i fer un bon encontre, triangulant bé, arribant reiteradament a porteria, al minut 10 en una contra a tres tocs, Gallego, el davanter referència del Reddis, marcava el 0-1.
Només havien transcorregut dos minuts quan un dels centrals, Abel, en jugada a pilota aturada al segon pal, marcava el 0 a 2. La història es tornava a repetir. Era una història calcada al partit del Jesús Catalonia i Remolins.
El plantejament inicial es va haver de canviar. Amb l’equip perdent 0-2, López va decidir reestructurar l’equip cercant més profunditat i mirant de tancar les entrades per les bandes del Reddis. L’equip vallenc no estava disposat a que es repetís novament un resultat en contra, tot i que la sort en aquests darrers partits s’havia girat d’esquena. Els resultats no acompanyaven i amb una altra derrota les coses es posarien francament malament per als de l’Alt Camp. L’equip però, tenia fe, sabia que tard o d’hora el futbol havia de ser just amb aquells que hi posen l’espectable davant aquells que no volen la pilota i només juguen en llarg. Els jugadors de la U.E.Valls han seguit treballant cercant profunditat, utilitzant el mig camp i en una d’aquestes, Naser se’n surt, una vegada més, d’un u contra u, posa la pilota a Manel, aquest controla, la passa enrere i Sergio, que ve de segona línia, engalta un xut fort i creuat que Figo no pot aturar. Era el gol que tornava a posar l’equip al partit i posava la por al cos a l’equip contrari. Amb aquest resultat s’arribaria al minut 45.
La segona part segueix de la mateixa manera i en el minut 60, novament Naser inicia un eslàlom cap a l’àrea i finalitza amb passada a Manel que aconsegueix batre a Figo. Com el partit del Remolins, l’equip aconsegueix empatar un resultat advers de 0-2. Aquest empat al marcador encara fa que l’equip reusenc jugui més nerviós i sobre el minut 70 són expulsats, per agressió, amb targeta vermella directa els jugadors del Reddis, Raül i Abel.
Amb dos jugadors més, la U.E. Valls va seguir creient en les seves possibilitats i a pilota aturada arribaria el gol de la victòria. Córner a la porteria de la via des del córner del torrent, centrada que Figo no pot treure i que Oliver remata amb tota l’ànima a gol.
Per a López aquesta victòria va ser un “premi a l’honradesa, a la fe, al treball, a l’equip que aposta per jugar a futbol, no hi ha gaires equips que siguin capaços d’aixecar un partit que perden per dos gols de diferència davant amb un equip tan fort com és el Reddis.”
Tot i la victòria davant un dels grans de la categoria, que tan sols havia cedit 11 punts, fins aleshores, els vallencs van patir en excés per la victòria, fruit d’un altre marcador advers de 0-2 en les primers de canvi, que fa que es condicioni totalment la resta de partit i que la Unió hagi de fer un sobreesforç per recuperar el terreny perdut.