L’Obra Social Caixa Sabadell, el Museu d’Història de Catalunya i la Generalitat de Catalunya presenten l’exposició Resistents. La cultura com a defensa. Fotografies de Pilar Aymerich al monestir de Santes Creus (Aiguamúrcia, Alt Camp) del 21 de setembre al 10 de gener.
La mostra, basada en les imatges de la fotògrafa barcelonina Pilar Aymerich, proposa un recorregut històric a través dels retrats de creadors, artistes, pensadors, intel·lectuals i escriptors que van encapçalar la resistència cultural a l’època franquista, tant els que van viure la guerra i es van exiliar com els que es van quedar al país i les generacions de la postguerra.
L’exposició s’hi podrà visitar de dimarts a diumenge de 10 a 13.30 h i de 16 a 18h.

Una mirada humana i social
La mirada de la fotògrafa Pilar Aymerich està guiada pel seu interès pel personatge i pel context històric i social que l’envolta. A partir d’aquests centres d’atenció, no tan sols s’ha dedicat a captar els moments històrics més decisius (amb imatges publicades a Serra d’Or, Destino, Triunfo i tants d’altres mitjans de comunicació), sinó que s’ha especialitzat en el retrat.
“Per a mi un rostre sempre ha estat una incògnita i al mateix temps la porta que et dóna l’entrada per desvetllar a través de la càmera a l’altre. Un somriure, una mirada, poden dir moltes coses i l’entorn que envolta a la persona fotografiada pot suggerir el que aquella persona és”, diu l’autora en la presentació d’aquest treball.

Units per l’esperit de resistència
La fotografia entesa com a evocació del passat, i també, com a generadora de record per part de qui l’observa. Amb aquestes conviccions, Aymerich ha fet ara una tria personal, “amb tendresa, enyorament i reconeixement”, com un record de persones fotografiades en unes circumstàncies que avui ja ens poden semblar molt allunyades, però que en el seu conjunt esdevenen un emotiu homenatge a tots aquells que van fer de la resistència cultural una prioritat en les seves vides.
Així doncs, amb l’esperit de resistència com a fil conductor es pot seguir la lluita d’uns personatges per mantenir les arrels i conservar la tradició en els diferents camps del saber, de les arts plàstiques, la música i la llengua.

Una galeria de 71 personatges
L’exposició presenta una setantena de personatges entre la gent de l’exili, la de la resistència a l’interior del país i les generacions de la represa. Entre els exiliats, hi podem trobar figures tan reconegudes com Mercè Rodoreda, Frederica Montseny, Eugeni Xammar, Pere Calders, Tísner, Carles Fontserè, Joan Oliver, Josep Carner i Pau Vila. Pel que fa als protagonistes de la resistència a l’interior, cal destacar Ricard Salvat, Manuel de Pedrolo, Antoni Tàpies, Marta Mata, Josep Palau i Fabre, Joan Brossa, Jordi Carbonell i Maria Aurèlia Capmany.
De les noves generacions que van sintonitzar-hi i fer-se’n el mateix esperit, podem anoemnar figuers com Ovidi Montllor, Montserrat Roig, Oriol Bohigas, Lluís Llach, Fabia Puigcerver, Terenci Moix, Pere Portabella, Raimon, Manuel Vàzquez Montalbán, Joan de Segarra.