Una seixantena de persones varen assistir, el passat dissabte 17 de juliol, al III Curs-Simposi organitzat per l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus i el Museu d’Història de Catalunya. Aquesta tercera edició del Simposi va versar sobre la restauració i la recuperació del patrimoni monàstic cistercenc. El dormitori del Reial Monestir de Santes Creus va ser l’escenari d’un seguit de ponències que van tenir lloc durant tota la jornada, amb un descans a mig matí i un altre al migdia i amb un dinar de germanor al restaurant Catalunya de Santes Creus. El dia va començar amb la benvinguda de la presidenta de l’Arxiu Bibliogràfic, Victòria Mora, que va donar pas al senyor Agustí Alcoberro, director del Museu d’Història de Catalunya, que lloà aquest acte en què historiadors, arqueòlegs, restauradors i arquitectes reconeguts havien d’exposar, de forma magistral, el resultat de les seves investigacions, però d’una manera prou didàctica com per arribar a tots els públics.

Les conferències s’encetaren amb l’Eduard Riu-Barrera, que va tractar els importants processos de restauració que desenvolupà Cèsar Martinell i alhora de la valuosa investigació historiogràfica del Pare Agustí Altisèn. Aquest ponent recalcà que no fou fins a principis del segle XIX que, per influència francesa, es començà a tenir interès per la recuperació dels nostres elements arquitectònics.

Els nostres monestirs més propers (Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges) van patir sorts diferents durant les desamortitzacions del primer terç del s. XIX, tot i que anys més tard es van poder restaurar i reconstruir per alguns mecenes, com és el cas d’Eduard Toda a Poblet.

Joaquim Masdeu Guitert exposà la biografia del seu avi, un personatge interessant que va ser president de l’Arxiu Bibliogràfic i que va tenir amics i coneguts tan cèlebres com Eufemià Fort i Cogul, Eduard Toda o el Cardenal Vidal i Barraquer. Joaquim Guitert destacà com un amant de la defensa del patrimoni cistercenc i va intervenir en el primer reconeixement de les restes del Príncep de Viana.

Els ponents Javier Chillida i Marina Miquel donaren a conèixer tot el procés de recerca documental, recuperació i restauració de les tombes reials de Santes Creus (de Pere el Gran, Blanca d’Anjou i Jaume II), projecte que s’emmarca dins els actes del 850è aniversari de la fundació del monestir de Santes Creus, de la mateixa manera que també en forma part aquest tercer simposi.

L’arquitecte Jordi Portal es va centrar en la restauració del Reial Monestir de Poblet, que a mitjans del XIX ja s’hi varen fer els primers treballs de restauració, tot i que no seria fins el 1921 que seria declarat Monument Nacional i fins el 1940 no tornarien a haver-hi monjos cistercencs, després de l’exclaustració de 1935, fet que ajudaria a mantenir aquesta comunitat religiosa i a continuar amb les tasques de recuperació del conjunt monàstic. Portal va fer menció a la importància de les tasques actuals de rehabilitació i restauració del Monestir, amb mètodes i tècniques més avançades.

El director del Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca, de Reus, el senyor Jaume Massó, féu un repàs de la història de les restauracions de Poblet, a partir de les persones que hi esmerçaren molts esforços personals i dels fets que quedaren plasmats en diverses publicacions.

Per finalitzar, Arturo Zaragozá parlà de l’estat del patrimoni cistercenc del País Valencià, amb l’exemple del cas paradigmàtic del Monestir de Santa Maria de la Valldigna, entre d’altres.

Finalment, la presidenta de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, va cloure aquesta jornada emplaçant als assistents al curs-simposi que es té previst celebrar d’aquí a dos anys.

Properament, emmarcat dins els actes del 850è aniversari dels orígens de Santes Creus, l’Institut d’Estudis Vallencs i l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, portaran a terme uns actes conjunts a la seu de l’Institut.