A la sortida de l’esmentat concert, els integrants de la formació Penjats de l’Ham van manifestar la seva satisfacció pel concert i van agrair al públic assistent la seva presència per omplir el coliseu vallenc.

El grup Penjats de l’Ham va oferir al públic un total de nou cançons, moltes del seu treball Penjats de l’Ham, 15 anys marcant el compàs d’aquella havanera, títol de l’últim treball de la formació vallenca.

L’acte fou presentat per Gemma Casalé, que va anar comentant les diverses fotografies que es van projectar durant el concert. Un concert que va comptar amb Lluís Sintes, reconegut baríton menorquí i autor de l’havanera Cançó de sa Sirena, que els Penjats de l’Ham han inclòs en el seu CD.

També van assistir al concert representants de grups d’havaneres, com fou el cas de Carles Casanovas del grup Port Bo i autor de la cançó Lola la tabernera.

D’altra banda, el concert va comptar amb la presència de l’alcalde de Valls, Albert Batet, que va seguir l’actuació sencera.

Els dos intèrprets encarnen dos amics que es preparen per emular el soldat grec Filípides en una marató tan emblemàtica com la de Nova York. Negrié i Triola es recolzen en l’encertada direcció de Juan Carlos Martel, creador programat recentment al Teatre Lliure a Barcelona. Demostren tanta solvència interpretativa com fons físic per superar l’enorme mur d’actuar i no deixar de córrer, encara que sigui saltant sense moure’s del mateix lloc. Negrié és Carles, el fort, el decidit, el que li planta cara a la vida perquè és «un malson», el mascle que estira el carro i dóna ordres amb aire de trinxeraire. Triola encarna Joan, el feble, el que té més dubtes sobre el repte que s’han proposat.

La trobada va començar amb un esmorzar i un espectacle infantil al pavelló de les escoles, en concret, es tracta de l’espectacle El secret del Pelegrí, a cura de Pau Tarruell i Carmina Mas, de Bufanúvols, grup que va participar tot el dia en la trobada.

Pel voltant de 3/4 de 12 del migdia, va començar el treball en grup, que tractava de diferents històries bíbliques.

Al migdia va ser el moment de refer forces amb el dinar de germanor de la trobada, el qual va tenir la presència de l’arquebisbe de Tarragona. Després de l’àpat, els presents van gaudir amb les danses d’arreu del món, un moment lúdic i de sobretaula.

L’acte més multitudinari va ser la missa, oficiada a l’església parroquial a partir de 2/4 de 5 de la tarda i presidida per l’arquebisbe.

Acabaven la visita a les voltes de l’església parroquial i/o al Museu Municipal.

La representació de les figures o misteris, podrem veure-les a 2/4 d’11 del matí, abans de la Processó de les candeles i de l’ofici solemne en honor a la Mare de Déu de la Candela el dia de la seva festivitat, el dijous, 2 de febrer.

La darrera vegada que el Ball de la Moixiganga de Valls va representar-se a l’interior del temple abans de la represa ara fa cinc anys, va ser, segons l’obra del Cançoner Popular de Catalunya, per les Decennals del 1901. Tot i així, la referència més antiga que és té d’aquesta tradició tan arrelada a la festivitat vallenca data del 1861, i el mateix Joan Amades, en el Costumari Català, ens hi fa constar que per les Festes Decennals d’aquell any, ja va sortir-hi la Moixiganga, esmentant que la representació té un caràcter gimnàstic i que en d’altres temps acabava en una torre. Qui sap si en altres temps el Ball de Valencians, del qual deriven els Castells i la Moixiganga, havia tingut una relació que avui ignorem. Tot i així, la Moixiganga és una dansa que ens representa quadres plàstics, la majoria de sentit religiós, i que figura escenes de la passió, mort i resurrecció de Jesucrist.

Altres referents històrics de l’època (Diari de la Renaixença) del 3 de febrer de 1881 i (Diari Català del 8 i 10 de febrer del mateix any), en referència al 2 de febrer, diu que el Ball de la Moixiganga feia la seva actuació dins l’església de Sant Joan al peu del presbiteri, juntament amb l’altra dansa de la ciutat, aquesta, el Ball de la Candela de Valls, ball que en les darreres Festes Decennals ha tornat a representar-se novament, després de cent anys de no representar-se a l’interior de l’església arxiprestal de Sant Joan Baptista.

L’execució del Ball de la Moixiganga a l’interior de l’Arxiprestal no té res a veure al que des de 1991, any de recuperació de la Moixiganga, per part de la UAF, hem vist per la Festa Major de Sant Joan. La representació davant l’altar major, acompanyada al so de les gralles des del cor de l’Església, guanya en solemnitat i els moixiganguers, amb aquella serietat i destresa representant els misteris dels quals deu corresponen a la passió de Jesucrist i el darrer (la Mare de Déu d’agost ajaguda a la llitera), a la vida de la Mare de Déu, ens deixa una clara evidència de la connexió del ball amb l’escenari, que cal veure-ho.

Aquest any, al celebrar-se la commemoració d’aquest petit aniversari, gaudirem de la presència entre nosaltres durant la representació del Sr. Bienve Moya, persona molt vinculada en el món de la cultura popular i tradicional catalana, iniciador de diferents projectes, escriptor de diferents llibres i Premi Nacional de Cultura Popular l’any 2009.

Actes dels 5 anys de la Moixiganga a l’arxiprestal
Des del dissabte 21 de gener i fins al dilluns 6 de febrer, diferents aparadors de la plaça del Pati i del carrer de la Cort, tindran fotografies de la Moixiganga de Valls d’en Francesc Bofarull Figuerola (Premi reconeixement a la trajectòria festiva 2011, per l’Excm. Ajuntament de Valls).

Ahir dijous a 2/4 de 8 de la tarda a la sala gòtica de Can Segarra (Espai de la Memòria), va portar-se a cap la presentació dels diferents actes que s’han de celebrar.

Participaren en l’acte en Jordi París, director del Museu de Valls, que ens va explicar el perquè dels misteris de la Moixiganga i la representació d’aquests a l’altar major de Sant Joan. També gaudírem d’en Francesc Sans Bonet, músic tradicional, que ens va explicar la música de la Moixiganga de Valls, i d’altres d’arreu dels Països Catalans.

Després de l’acte va haver-hi un petit berenar al Bar Bruc, on gaudírem de les imatges (la Moixiganga de Valls a les Decennals), realitzades per Jordi Gabàs.
Col·laboraren en aquest acte el Bar Bruc de la plaça del Blat i caves Vives Ambròs de Montferri.

La Mulassa lluirà per primer cop el mocador aquest diumenge dia 29 de gener, en el decurs de la 31a Festa de la Calçotada, en la qual, des de fa molts anys, la Mulassa participa en la cercavila que es porta a cap amb inici al passeig dels Caputxins, i que recorre diferents carrers del nucli antic, passant per la plaça del Blat, moment que la Mulassa, trenca el protocol de la cercavila, i puja les escales que hi ha sota els arcs -davant mateix del Bar Bruc- per tal de seguir enfilant el carrer de la Cort i arribar a la plaça del Pati, perquè, un cop finalitzat el concurs de menjar calçots, ella pugui fer la seva ballada al bell mig de la plaça, perquè la Mulassa és així, ha de ser al bell mig, sinó, no balla.

La cap de colla també va anunciar que aquest mocador es posarà a la venda aquest diumenge, aprofitant que Valls estarà ple de gent pels carrers. Així, i perquè tots aquells seguidors de la Mulassa de Valls puguin tenir-lo, la venda es portarà a cap durant la cercavila, així tota persona que ho desitgi podrà adquirir-lo al moment i, fins i tot, lluir-lo al moment.

Tanmateix, en la mateixa presentació, el president de la UAF va anunciar, tot i que de moment encara està en preparació, els diferents actes que s’ha pensat portar a terme amb motiu dels 25 anys de la Mulassa de Valls, i que sembla que seran molt diversos aquests.

Tot i així, més endavant, l’entitat els anirà publicant perquè tots aquells seguidors de la Mulassa de Valls estiguin al corrent de tot allò que envoltarà aquest esperat 25è aniversari. De moment, a gaudir del mocador, que, per cert!, està molt bé.

En referència a la 31a Festa de la Calçotada, cal fer esment que, de la nostra entitat, tot i tenir la Mulassa en la cercavila, també hi participaran com ja és tradició el Gegant del Calçot, que obre la cercavila de la calçotada, el ball de la primera, els nans i els gegants de la ciutat, aquests darrers, també d’aniversari, amb motiu dels 20 anys com a portadors per part de la UAF, i 65 anys de l’estrena dels actuals gegants.

Aquest espectacle, que té com a única intèrpret Mònica Garcia, fou estrenat la passada primavera i explica la divertida història musical d’una bruixeta que somia ser la millor bruixota del món.

Petits i grans assistents al Teatre Principal van poder gaudir d’un treball d’actor exhaustiu, un llenguatge fresc i proper i un bon acabat en tots els aspectes de la producció.

L’esmentat concert al Teatre Principal, avui divendres 20 de gener (21.30 h), anirà a càrrec del cor d’homes Antistiana Màskili, que, sota la direcció de Joan Ferré, oferirà un programa que inclou en la primera part del repertori obres com Somni (M. Saderra), Les fulles seques (E. Morera), Cançons que tornen (J. Vicens), Agredolç (J. Estalella), La sardana de plaça (J. Voltas), La dansa pairal (J. Voltas) i Marinada (A. Pérez Moya).

En la segona part del concert, cantarà Bona festa (J. Vicens), La reina de les flors (J, Voltas), Xamosa i bella (Art. V. Bou), La Verge de la vall de Núria (A. Pérez Simó) i La dansa de l’amor (J. Voltas).

El cor de cambra d’homes Antistiana Màskili es formà l’any 2006, constituït en la seva majoria per antics escolans de Montserrat. 

El repertori acumulat permet realitzar concerts de temàtiques diverses: religiosa, profana, popular catalana i d’arreu, tant a capella com amb acompanyament. 

Ha realitzat concerts a diferents localitats catalanes: Montserrat, Granollers, Mollerussa, Constantí, Canyelles, Olesa, Solivella, la Sénia, entre altres.

El 2010 va obtenir el 1r Premi en el Concurs de Corals de Cunit. 

Antistiana Màskili enregistrava l’any 2009 un CD de nadales i el 2010 un altre amb peces recuperades del compositor vallenc Jaume Balcells i Grau (1908-1936), carmelita descalç. 

El cor de cambra d’homes sorgí com una nova activitat dels Cors Antistiana i Santa Maria de la Bisbal del Penedès, fundats l’any 1964, i junts impulsaren la creació de l’Escola de Música Antistiana, avui consolidada al passar a ser municipal l’any 2003.

També en aquesta època es materialitzaren, gràcies a l’esforç dels seus components, l’Orgue de la Bisbal, un piano de cua i la Temporada Musical a la Bisbal.

La passada temporada van actuar al Teatre Principal en el concert de presentació i estrena de les obres recuperades del vallenc Jaume Balsells i Grau (Valls, 22 d’octubre 1908 – Tiana, 25 de juliol 1936).

Bàrbara Flores (veus i cors), Òscar Fernàndez-Pacheco (teclats i acordió), Manel Toda (veu, cors i guitarres), Joan Ramon Toda (veu, cors i percussió), Tonyín Romeo (veu, cors, guitarra solista i mandolina) van fer un repàs de les cançons que van deixar un regust inoblidable en els seus seguidors i els van fer la vida una mica més alegre. També parlen de desenganys. Algunes cançons els van doldre menys, els van fer volar, enamorar, caure i aixecar; temps difícils també; grisos i marrons els van fer córrer, caure, plorar d’amor i d’odi; els van obrir els ulls i els van fer veure que, més enllà, existia una música millor que la del règim del moment.

En definitiva, moltes emocions amb Beatles, Simon&Garfunkel, Kansas, Abba, Bob Dylan; Sau, Marina Rossell, Joan Manel Serrat, Lluís Llach, Raimon, Maria del Mar Bonet, Sisa i alguna cançó tradicional.
Davant la sorpresa de tothom, va pujar a l’escenari del Teatre Principal Ernest Bertran, que va oferir un tema als assistents.

D’altra banda, abans del final, es va presentar el videoclip que ha gravat el grup Trams amb Raccord Produccions. L’acte va tenir la presència de Ricard Farré, Albert Dalmau, Jordi Ferré i Sergi Ribé.

A més, el grup Trams ha explicat a la nostra redacció que, actualment, estan gravant un nou disc amb els temes de Cançons d’una vida, si bé no aventura quan podria sortir a la venda.

L’agenda d’actuacions del grup Trams es va completant aquests dies i, com a destacable, cal assenyalar el concert que el proper mes de març farà al Morell.

Aquesta segona fitxa patrimonial de l’IEV està dedicada al retaule del Roser que es troba a l’interior de l’ermita de la Mare de Déu del Roser de Vallmoll. La presentació tindrà lloc a la mateixa ermita el dia 25 de gener a les set de la tarda de la mà de l’historiador Àngel Gasol, membre de l’IEV i coordinador del projecte, que ha comptat amb el suport d’Unnim.

Recordem que les fitxes patrimonials de l’IEV es distribueixen mensualment a través del setmanari El Vallenc i que els subscriptors i socis col·laboradors poden recollir les setze primeres al mes d’abril al mateix IEV.

En aquesta ocasió, es tracta del XXIV Premi Nacional d’Artesania Ramon Barbat i Miracle, el XXIV premi Rodon-Giró d’investigació històrica i el XXVI Premi Cristina Requena i Giró de treballs periodístics.

El XXIV Premi Nacional d’Artesania Ramon Barbat i Miracle pretén guardonar la millor peça d’artesania de realització pròpia i hi poden optar tots els artesans acreditats amb el Carnet d’Artesà Professional o d’Artesà Cultural, emesos per Artesania Catalunya, de la Generalitat de Catalunya.
Aquest premi té dos apartats, el Premi Nacional, dotat amb 1.800 €, al qual opten totes les obres presentades a concurs, i el Premi Comarcal, dotat amb 1.200 €, al qual opten només les obres presentades per artesans/nes residents o nascuts a la comarca de l’Alt Camp, que no hagin estat reconeguts amb el Premi Nacional.

El termini per lliurar les obres presentades a concurs va des del 14 al 31 de març de 2012.

Rodon-Giró
El XXIV Premi Rodon-Giró està destinat a un treball d’investigació històrica sobre Valls i la comarca de l’Alt Camp i té una dotació econòmica de 1.200 €. Els interessats han de presentar abans de l’1 d’abril de 2012, el projecte del seu treball i disposaran d’un any per completar la seva investigació.

Cristina Requena i Giró
Finalment, el XXVI Premi Cristina Requena i Giró, que té caràcter nacional, està destinat a un treball periodístic dedicat a l’Alt Camp i, específicament, a reconèixer, premiar i estimular la realització i difusió de treballs, amb mèrit qualificat, que afectin Valls i comarca, o bé a una trajectòria professional que s’hagi destacat en la promoció de treballs periodístics de Valls i l’Alt Camp. Té una dotació de 2.000 € i, en la present convocatòria, es consideraran els treballs divulgats entre el 15 de març de 2011 i el 31 de març de 2012.

Les bases completes dels esmentats premis es poden consultar a la web de la Fundació Ciutat de Valls (www.fcvalls.org) i, si hom ho desitja, se’n poden sol·licitar els exemplars necessaris a la Fundació Ciutat de Valls, Apartat de Correus 145, 43800 Valls o per correu electrònic a l’adreça fcv@fcvalls.org.
La Fundació Ciutat de Valls és una entitat privada sense ànim de lucre que, seguint el lema de la Xarxa de Fundacions Cíviques a la qual està integrada, aporta i fa possible el compromís dels ciutadans envers els ciutadans.

A més dels premis que ara s’anuncien i els convocats les darreres setmanes (VIII Premi Lear a la innovació tecnològica i II Premi M. Teresa Gatell Vallvé d’atenció a les persones), altres àmbits en els quals actua són la convocatòria anual de les Beques Europa, destinades a estudiants universitaris residents a l’Alt Camp que participin en programes de mobilitat internacional, amb reconeixement acadèmic, i la promoció i difusió d’iniciatives a favor de l’Alt Camp i de la ciutat de Valls, en particular, en els àmbits culturals, social i econòmic.