A la sortida dels vestidors, els vallencs es van apropar en el marcador fins als vuit punts i no van permetre als locals anotar fins passats cinc minuts de la segona part; però un col·lapse dos minuts abans de finalitzar el quart deixava el partit vist per sentència amb un parcial de 13-2. En l’últim quart els locals no van abaixar el ritme del partit i els vallencs només van poder maquillar el resultat, instants abans d’acabar l’encontre

Els d’Isaac Fernández van sortir molt concentrats i, des de la primera jugada, del partit ja es va veure una UE Valls que volia anar per feina.

Una passada a l’extrem es convertia en una jugada de perill en què José Ramón encarava porteria i, sense pensar-s’ho, feia una vaselina al porter marcant quan no es portava ni dos minuts jugats. El gol de José Ramón, el més ràpid que la Unió ha marcat aquesta temporada va venir acompanyat, un minut més tard d’un segon gol, obra d’Álex Lara, Loro. El pixixi de la lliga encarava porteria per la mateixa banda d’atac en què havia arribat el primer gol i, sense gaire angle i amb Gomà Camps ben cobert, decidia xutar per fer entrar la pilota pel pal llarg del porter. Amb tres minuts, el partit s’havia decantat clarament a favor dels d’Isaac Fernández, que durant la primera mitja hora van dominar a plaer el partit. L’ocasió més clara de l’Olesa va ser un gol anul·lat per clar fora de joc amb el 2-0 al marcador.

De fet, per part vallenca, el marcador s’hauria pogut ampliar si la punteria s’hagués afinat més, ja que tant Gomà Camps, com Munta van tenir ocasió per marcar. En el minut 32, Penco havia de ser substituït per Denís Fernández per una lesió. Pocs minuts abans del final de la primera part, la Unió va tenir una gran oportunitat en un seguit d’ocasions dins de l’àrea petita, en què en un dels xuts, la pilota va entrar clarament dins la porteria, però un defensa la va treure ràpidament i l’àrbitre no va donar el gol, que hagués significat la sentència definitiva del partit.

La segona part no va ser tan vistosa com els primers trenta minuts de la primera, però la Unió no va deixar que l’Olesa s’aproximés amb perill a la porteria rival.
En la segona part, Andreu Ferré també va abandonar el terreny de joc tocat i va entrar Amador Voces. En el minut 72, Carlos Herrero va fer penal al davanter de l’Olesa i Saperas l’aturava per evitar el 2-1 i el patiment dels darrers minuts.
Entre els canvis, cal destacar l’entrada al terreny de joc de David Silva, que el Vilar tornava a veure després del seu debut ara fa algunes setmanes. El jugador va moure bé la pilota i va ajudar l’equip a tenir controlats els darrers minuts de partit.
Per al tècnic Isaac Fernández, “vam tenir el partit per matar-lo amb un tercer o quart gol”. Per a Isaac, “l’equip va sortir mentalment molt endollat, però després van tenir una mica d’incertesa per la responsabilitat. L’equip va respondre molt bé. L’Olesa no va arribar a porteria.”

Veníem de veure un partit com el de la tornada de Copa entre el Madrid i el Barcelona i la decisió que va prendre l’àrbitre de l’encontre semblava inversemblant. Sense quasi contacte, havia expulsat un jugador i havia assenyalat falta quan el que havia d’haver fet era en tot cas mostrar targeta groga al jugador local que havia intentat enganyar-lo. Xiulant d’aquesta manera, cap partit de futbol de Primera Divisió es podria finalitzar. En el minut 20, ja no tindrien prous jugadors per continuar.

L’equip es va refer i va continuar lluitant amb un home menys per tal d’igualar el marcador, però les desgràcies encara no ho havien acabat. En el minut 37, en una jugada de contracop local amb arribada a la línia de fons per la dreta de la porteria de Campanera, es va produir la centrada que no troba rematador i, en el segon pal sense presència de cap jugador del Vendrell, un defensa planenc introdueix la pilota a la seva porteria.

Sense haver fet cap mèrit, el Vendrell estava guanyant per dos gols a zero i amb aquest resultat s’arribaria al final d’aquesta primera part.

La segona part, tot i tenir el marcador en contra i amb deu jugadors, el Pla va continuar lluitant per reduir distàncies i va dominar de principi a fi el joc, amb rauxa, amb ganes va suplir la mancança i va produir tot el joc d’atac, arribant per moments a jugar amb defensa de dos i d’un. Va ser capaç de marcar en el minut 75f i, en el temps que restava, va poder empatar. A l’equip local, tot i guanyar i ser superior numèricament, se’l veia amb por de sortir a l’atac i perdia contínuament la pilota al mig camp. Només en els darrers minuts, amb l’equip visitant abocat sobre la porteria vendrellenca, es van poder veure tres o quatre jugades de contracop per part d’aquests, que no van finalitzar en gol davant l’excel·lent treball de Campanera.

No cal dir que el balanç de la primera volta és força negatiu: 4 victòries, 5 empats, 8 derrotes, 33 gols marcats i també 33 gols encaixats. Els blaus tenen un rendiment ben diferent sigui com a locals o com a visitants: al Vilar s’han sumat 15 punts i lluny de Valls només s’han aconseguit dos empats en 8 partits. A més a més, tot i que, de les vuit derrotes, set han estat per un sol gol de diferència, és evident que l’equip haurà de millorar per no patir pel descens al final de l’any.   

El partit al camp del Tancat va començar amb un domini altern, però ben aviat l’equip local va agafar les regnes del joc i es va començar a aproximar amb perill als dominis de José. Així va arribar el primer gol del matx en el minut 14: l’àrbitre no veu un clar fora de joc de Suárez, que es queda sol davant de José, el supera amb un toc suau cap a la dreta i marca a plaer. Les coses es posaven costa amunt per als homes de Javi Gómez i de Josep Maria Fuguet.

L’Atlètic no va trobar en cap moment la manera de superar la defensa local i el porter Blasco va viure una primera part força tranquil·la. De fet, l’única oportunitat de gol vallenca en tota la primera part la va tenir Òscar Ferraz en el minut 35, però la seva rematada va sortir fora, quan s’havia quedat tot sol davant del porter després de la centrada d’una falta lateral.

El Tancat, per la seva part, va portar força perill a l’àrea rival i només les bones intervencions de José Antonio Jiménez van evitar que l’equip local ampliés la diferència en el marcador. L’un a zero que reflectia el marcador al descans no feia justícia al joc d’ambdós equips en el primer temps, però donava esperances als blaus per a la segona part.

Després del descans el partit va fer un gir de 180 graus i l’Atlètic va donar un pas endavant per intentar capgirar la situació. Fruit d’aquesta ambició el gol de l’empat va arribar en el minut 50 gràcies a una contra que va finalitzar Willy amb un bon xut creuat que va superar Blasco per baix.

Quan el partit havia agafat un clar color blau, va arribar la jugada clau de la tarda: en el minut 57, el jugador vallenc Willy, que pocs minuts abans havia vist una targeta groga, va insultar l’àrbitre quan anava a ser substituït per Jerson per evitar precisament una segona amonestació. L’expulsió va impedir el canvi i va deixar l’Atlètic amb un home menys i amb més de mitja hora pel davant.

Els vallencs hauran de millorar molt en aquest sentit, perquè en la primera volta han acumulat 11 expulsions que han castigat molt l’equip. A més a més, la majoria d’aquestes expulsions s’haurien pogut evitar perquè han estat per protestar decisions arbitrals.

El Tancat va aprofitar la superioritat numèrica per avançar línies i per estrènyer de valent per intentar guanyar el partit. L’Atlètic es va defensar amb força ordre i José anava resolent amb solvència les pilotes que arribaven als seus dominis. Malauradament, en el minut 83, Muñoz va poder entrar pel centre de la defensa blava i, després d’un primer xut rebutjat per José, va poder marcar el segon del Tancat.

En el minut 85 l’Atlètic encara va patir una segona expulsió (Jerson, per dues targetes grogues) i, amb dos jugadors menys, ja no va tenir cap opció d’intentar igualar el partit. El xiulet final de l’àrbitre va donar els tres punts al Tancat i va confirmar un nova derrota vallenca.

A dos quarts de 10 del matí, s’encetava la prova amb dos recorreguts. Un de blau de 31 km de nivell assequible i un de vermell de 34 km i amb un nivell més tècnic. La majoria de participants es van decantar per aquest segon, el guanyador del qual va ser el selvatà Xavier Carnicer, que va fer un temps d’1 hora 32’ 08”, superant Marcos Vázquez (1h35’40”). En tercera posició va finalitzar Jordi Garrido (1h37’27”).

Els participants, doncs, van gaudir de l’entorn que ofereix Picamoixons en dos recorreguts; el circuit vermell presentava petites modificacions respecte d’anteriors edicions. Durant la prova, es van trobar tres avituallaments. Concretament, als km 13, 20 i 25.

Durant la prova, cal remarcar que no hi va haver cap incidència, fet que va ajudar que la prova es valorés de forma excel·lent, ja que els més de 130 voluntaris va facilitar als participants el fet de gaudir al màxim de la prova.

Un cop finalitzada la cursa, vora la 1 del migdia, els voluntaris van obsequiar els presents amb una llonganissada. A més, els corredors, van ser obsequiats amb obsequis de les cases comercials que van col·laborar amb l’organització de la cursa. Per finalitzar, unes 150 persones van quedar-se per degustar d’una calçotada.

Tondo va participar el 2007 en la primera edició del Tour de San Luis d’Argentina i, més tard, amb l’Andalucia Cajasur va tornar-hi el 2009, on va guanyar la muntanya i l’etapa reina amb final al Mirador del Sol. La victòria a la general, en aquella ocasió, se li va escapar fruit d’una caiguda en la primera etapa.

El 2011 va tornar al Tour de San Luis i va adjudicar-se la contrarellotge i va ocupar durant algunes etapes el liderat de la cursa, però, finalment, en un moment de desconcentració va perdre totes opcions a la victòria. Tot i així, amb la victòria d’etapa es va convertir en el primer ciclista a guanyar una etapa amb el nou equip Movistar, fet que el situa en la història de l’equip per sempre més.

Amb motiu de la presentació dels equips, el Tour de San Luis li va voler retre un homenatge per l’entusiasme i la passió pel ciclisme que va deixar en el seu pas en les anteriors participacions, i en forma d’homenatge es van voler sumar als multitudinaris actes que s’han realitzat durant aquests vuit mesos.

L’homenatge va arribar quan es va presentar l’equip Movistar. Un vídeo va repassar fugaçment les seves participacions en la prova. En el vídeo, es podia veure com parlava excel·lentment de la prova argentina i recalcava que, mentre a Espanya l’hivern és dur, en aquesta zona el clima, la gent i el públic és increïble.

Els aplaudiments més sentits i més forts van ser per a Xavier Tondo i Volpini, mentre Claudio Poggi, governador de San Luis, feia entrega al director del Movistar una placa per la família en què es podia llegir: “El teu esperit esportiu ha quedat per sempre impregnat en el Tour de San Luis”.

Cal destacar que, abans de començar el derbi, ambdós equips van saltar al camp municipal del Vilar amb unes samarretes de suport al Gerard Gil, jugador de l’Escola que fa 15 dies es va lesionar de gravetat al Camp del Llorenç del Penedès. D’aquesta manera, els dos equips van voler animar el Gerard i desitjar-li una bona i ràpida recuperació.

El partit va començar amb uns minuts de tempteig entre dos equips que es coneixen molt i van sortir al camp amb força prudència. La primera oportunitat de gol, la va tenir el jugador de l’Atlètic Aleix Mestre, però el seu xut des de la frontal de l’àrea va sortir un pèl massa creuat. A partir del quart d’hora de joc, l’Amateur de l’Escola va començar a dominar la situació i es va plantar millor que el seu rival al damunt del Vilar.

L’Atlètic tenia molts problemes per sortir amb la pilota controlada i l’Escola ho va aprofitar per portar perill als dominis de José. Cal destacar fins a tres oportunitats vermelles: un xut creuat d’Abel ben blocat per José, un cop de cap del mateix Abel massa fluix i la millor, un fort xut de Batalla des de la frontal que va poder rebutjar José amb una bona estirada.

En els darrers minuts del primer temps l’Atlètic va poder equilibrar la situació i el joc va transcórrer amb una aparent tranquil·litat. Semblava que els dos equips tenien por de fallar i ningú no va prendre més riscos dels estrictament necessaris.

En el descans, Javi Gómez i Josep Maria Fuguet van moure fitxa i van donar entrada a Yurel i a Rovira per intentar buscar més velocitat al davant. Aquests dos canvis, sumats a l’entrada de Ferraz en el minut 57, van donar un altre aire a l’Atlètic i el partit va agafar un altre ritme.

En els primers minuts del segon temps, l’Escola es va acostar a l’àrea de José amb diverses jugades de pilota aturada, però en cap moment no va trobar la manera d’inquietar la porteria blava. L’Atlètic es va saber defensar amb solvència i, de mica en mica, va anar avisant: un xut de Rovira en el minut 58 ben aturat per Abdoul, una vaselina massa alta de Ferraz en el minut 61…

El primer gol s’olorava i no va trigar a arribar: en el minut 69, Abdoul no pot blocar un xut de Rovira des de la frontal de l’àrea i Òscar Ferraz aprofita el rebuig per inaugurar el marcador amb una acció d’oportunisme. El gol posava en avantatge l’Atlètic i la sensació era que els tres punts serien per als blaus.
 Amb l’equip local buscant el segon gol, va arribar una de les accions claus del partit: en el minut 76, Rubèn Salla va controlar una centrada amb el braç dins de l’àrea de l’Escola i l’àrbitre va decidir ensenyar-li la segona targeta groga i deixar l’Atlètic amb un jugador menys amb més d’un quart d’hora pel davant.

Amb un jugador més, l’Amateur va fer un pas endavant i es va acostar amb molt de perill a la porteria atlètica. El gol visitant va estar molt a prop d’arribar en tres accions molt perilloses: en la primera, el porter José va poder rebutjar a córner un cara a cara amb Campano; en la segona, de nou José i Èric Serret amb el pit van evitar l’empat; i, en la tercera, Campano va enviar un perillós xut al lateral de la xarxa.

En el darrer minut del temps reglamentari, l’expulsió del defensa visitant Salvador va equilibrar la situació i ambdós equips van entrar a un temps de descompte molt emocionant. L’Amateur no va llençar mai la tovallola i va trobar el premi d’una perillosa falta a dins del semicercle de l’àrea: el xut de Raül Fernández es va estavellar a la barrera blava, però Dani Romera va recollir el rebuig i va engaltar una gran xut que va entrar ben a prop de l’escaire de la porteria atlètica.

El gol de l’empat va arribar en el minut 94, però encara hi va haver temps per una darrera oportunitat local en una brillant acció de Yurel i Albert Ruiz per la banda dreta que no va poder concretar David Rovira. Sense temps per a res més, l’àrbitre va xiular el final i ambdós equips van sumar un punt, que, vist el global de l’encontre, es pot considerar prou just.

Aquesta setmana es va disputar al Vilar el derbi vallenc entre l’Atlètic de Valls i l’Escola Valls Futbol corresponent a la penúltima jornada de la primera volta.

Després de la fotografia conjunta d’ambdós equips, Dani, com a capità de l’Escola, va fer entrega d’una de les samarretes a Gerard, que estava, per descomptat, veient el partit a la grada.

El partit va començar i, després d’uns primeres minuts d’alternança, la pilota passaria a ser controlada per l’Atlètic Valls, que se situaria en terreny de l’Escola ofegant les sortides de pilota, però sense generar perill. Només Aleix, vora el m. 15, aconseguiria fer sofrir la porteria d’Abdoul amb un xut que sortiria ras per la dreta del porter senegalès fregant el pal. Poc a poc, però, els jugadors de l’Amateur aconseguirien pujar les línies defensives i situar la pressió en terreny dels locals. Abel i Luis pressionaven els centrals Izquierdo i Marcos, que veien com cada vegada tenien més difícils les sortides de pilota. Tot i robar moltes pilotes, aquestes passaven ràpidament una altra vegada a peus dels locals en una espiral que semblava no acabar. En aquesta primera part, semblava que l’equip que primer cometés un error en defensa acabaria perdent els tres punts i, per això, ambdós equips es jugaven poques pilotes. Batalla, des de fora l’àrea, aconseguiria empalmar una pilota que desviaria el porter José. Amb poques ocasions per ambdós equips, s’arribaria al descans.

A la segona part, les coses van canviar i molt. L’Amateur va agafar els comandaments del partit i era l’equip que des del principi va sortir a pel partit. I va avisar en un parell d’ocasions. L’entrada de Ferraz, Yourel i Rovira va donar a l’Atlètic molta més profunditat i sortides més clares de pilota que les aprofitarien per crear ràpids contraatacs. Un, en la primera vegada que s’acostarien a porteria durant la segona part, Ferraz aprofitaria un rebot d’Abdoul després d’un xut de fora l’àrea per avançar els locals en el marcador. Pocs minuts després, Rubèn, de l’Atlètic Valls, rebria la segona groga per emportar-se una pilota amb les mans i deixava el seu equip amb 10 homes quan falta gairebé mitja hora per acabar l’encontre.

Els de l’Escola van avançar línies i van aprofitar que el partit estava trencat per crear contres que no entrarien a gol per falta de punteria. Víctor, per l’esquerra, en un mà a mà amb José, encastaria la pilota a les cames del porter local. Silviu, Abel i Eudald, en una mateixa jugada errarien una vegada rere l’altra dins l’àrea sense fortuna. Abel, internant des de la dreta, xutaria pel lateral de la porteria. Quan faltava 1 minut per complir els 90, l’àrbitre assenyalaria una falta a Salva, que li suposaria la segona groga i igualaria el nombre de jugadors. I, quan semblava que la pilota ja no entraria, Dani, després d’aprofitar un rebuig en una falta botada per Raúl a la frontal, engaltaria un xut espectacular amb la dreta que sorprendria José per l’escaire de la seva esquerra. El gol faria més que justícia en el resultat.

La setmana vinent l’Escola rep al Vilar el líder de la categoria, el Roda de Barà. El partit es disputarà el dissabte a les 18 h.

Sortiren els jugadors del Valls molt ficats i pressionant al equip contrari des del inici del partit i les numbrosas oportunitats de que disposaren es traduiren en un clar 3-0 als 15 minuts.

El bon joc , les triangulacions des del darrere , el constant moviment dels jugadors, la pilota que corria sense parar de un costat al altre sense que el rival aconseguis aturar la afinada orquesta vallenca, va deleitar als espectadors que veien com el resultat anava creixent malgrat el bon porter visitant i la falta de eficacia en alguns moments dels davanters locals.

Fins a 30 ocasions clares de gol vallenques i els 8 gols assolits van ser el regal de un encontre net , bonic i amb el futbol ofensiu per senyera.

El dissabte que ve a Torredembarra prova de foc en el darrer partit d’aquesta primera volta i que pot certificar les bones credencials que está oferint aquest Juvenil. Molta sort.

La sorpresa saltava a l’alineació que presentava Isaac Fernández. Gerard Gomà Camps tornava als terrenys de joc 104 dies més tard de la seva lesió al camp del Sants. Però no era la única novetat, ja que Loro, per molèsties als isquis, es quedava a la banqueta.

La pressió vallenca en els primers minuts va ser notòria, el que va fer que el Reddis no pogués controlar còmodament l’esfèric, fet que provocava que no inquietessin la porteria de Miki. La Unió va tenir una primera aproximació en què José Ramón no va arribar per poc a una bona centrada dins l’àrea petita. En el minut 23, però, arribava el gol vallenc. Un córner tret per Ike Romera el rematava Gerard Gomà-Camps sense que el defensa que cobria el primer pal pogués fer-hi res.

La defensa vallenca estava fent una bona labor i el mig camp volia obrir per bandes per fer mal a un rival que només va inquietar la porteria de Miki una sola vegada. De fet, van tenir l’empat a tocar, però Miki va treure una majestuosa mà en una pilota enverinada en una mena de vaselina.

La segona part començaria molt animada. I és que en el primer minut el Reddis va tenir una jugada de contraatac perillosa i, seguidament, va ser la Unió Esportiva qui va estar a punt de posar el 0-2, però Gomà-Camps enviaria la pilota al pal.

El davanter Roger Ollé entraria al minut 10 de la segona part substituint José Ramón. En aquesta segona part, el vilafranquí tindria dues bones ocasions per marcar, però Figo va tenir una bona actuació.

Va haver-hi polèmica en les dues àrees. Gomà Camps rebia un penal dins l’àrea del Reddis i, minuts més tard, el Reddis també va reclamar un possible penal dins l’àrea vallenca, però l’àrbitre va ensenyar-li targeta groga al davanter. En el minut 68 de partit, el Reddis posaria l’empat en un xut des de fora de l’àrea de Llorenç. Amb el partit igualat, els nervis es van apoderar de jugadors i afició i el joc es va anar trencant de mica en mica.

Quan faltaven 10 minuts per acabar el partit, va venir la jugada clau del partit. Andreu Ribas cau a terra per una topada i es lesiona, però el Reddis no tira la pilota al terra i segueix la jugada fent un xut molt fort des de la frontal per posar el 2-1. Els jugadors vallencs van protestar per la falta d’esportivitat, però el marcador reflectia un 2-1. Tot i restar 10 minuts, la Unió Esportiva Valls no va poder aconseguir almenys un empat en un bon partit dels d’Isaac Fernández que no mereixien perdre.