Les esperades consultes populars han quedat ja enrere i ben aviat, s’han pogut veure les postures, a través de les seves reaccions, dels qui hi estaven a favor i dels qui hi estaven en contra. Els qui hi estaven a favor, remarquen l’èxit de participació, això sí, tenint en compte que han estat consultes que s’han organitzat des de la mateixa societat civil i sense cap mena de propaganda ni suport institucional. Els qui hi estaven en contra, al·legaven ja el mateix diumenge, que la baixa participació és senzillament perquè això de la independència de Catalunya, no importa els catalans. També, una altra de les raons que en general s’invoquen, serien que la gent està més preocupada per la crisi i els problemes reals del dia (per part dels contraris) i també, que ha faltat una mica el soroll procedent de Madrid, que motiva els sectors més independentistes i alhora fa bullir la sang inclús als més escèptics a l’hora d’anar a votar. Jo particularment crec, que els percentatges assolits a la Conca de Barberà, tenint en compte que ja fa més de dos mesos des de les últimes consultes, han estat força positius i no crec, que a hores d’ara, la participació en qualsevol consulta de les considerades oficials i “serioses”, hagués obtingut massa més participació que la que han obtingut les consultes a la nostra comarca i sorgides de l’esforç i l’empenta de tota una societat. Remarcava la setmana passada, el gran esforç que han fet els col·lectius organitzadors, a través de cadascú, les seves respectives plataformes, sacrificant hores i treball a d’altres estones de lleure personal i això, independentment de la participació, ja és per aplaudir i treure’s el barret. Cal remarcar també, la gran seriositat amb la que s’han portat no ja tan sols el procés sinó també, el rigor, digne de les eleccions oficials més nostrades, amb què es va desenvolupar la jornada electoral; sent també remarcable que els sectors més contraris a que el poble expressi la seva opinió lliurement, hagin almenys, en aquesta ocasió, tingut la decència de no posar el crit al cel o enviar advocats de l’Estat. Si tenen por a que no ja tan sols, el poble expressi les seves opinions, sinó també a que un poble pugui decidir el seu futur com reconeix la mateixa ONU, doncs calladets, tal i com han fet, estan més bé. Malauradament però, els comentaris perniciosos i feridors els van començar a deixar anar el mateix diumenge a la nit i ja no diguem el dilluns següent a la consulta, menyspreant la participació i el que és pitjor, amb les seves opinions, aquells ciutadans que de forma il·lusionada i majoritària, van fer guanyar clamorosament el Sí a la independència.