Una dent de llet corresponen a una criatura que va viure fa uns 13.000 anys a l’actual terme municipal de Vimbodí i Poblet, a la Conca de Barberà, concretament al indret que avui coneixem com el jaciment del Molí del Salt, és ara per ara la resta humana més antiga documentada a les comarques tarragonines. La troballa es va produir durant l’excavació que del 3 al 29 de maig va dur a terme un equip integrat per membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari, que s’imparteix en aquest centre. Mai abans havien aparegut restes d’homínid en aquest jaciment. A banda d’aquesta peça, l’excavació d’enguany ha posat també al descobert més de 5.000 noves eines de pedra i restes de fauna, així com una nova placa d’esquist amb gravats i un penjoll fet amb la petxina d’un cargol marí.

Pel que fa al fòssil humà, “es tracta d’una dent de llet corresponent a una criatura, la qual, per la seva cronologia -afirma Manuel Vaquero- només pot ser d’un Homo sapiens, perquè era la única espècie homínida existent a la Terra en aquells moments”.

Sobre el motiu pel qual s’ha localitzat només aquesta resta humana en un jaciment amb una presència de fauna i d’indústria lítica molt abundant, el director de l’excavació assenyala:  “Potser li va caure mentre vivia al jaciment o potser pertany a un individu que havia mort. Això només ho podrem saber després de l’estudi que s’ha de realitzar. En el primer cas, seria coherent amb el caràcter domèstic de les ocupacions humanes que mostra el registre trobat fins ara al jaciment, doncs el Molí del Salt hauria funcionat com un campament de caçadors en el que viurien famílies senceres i, per tant, la presència d’un nen seria del tot lògica. En el segon cas, indicaria un ús funerari de l’abric, la qual cosa representaria una novetat”.

Respecte a la placa gravada en esquist, “l’observació preliminar ens ha permès identificar la figura d’un cavall, si bé no es descarta –explica Manuel Vaquero- que hi puguin haver altres representacions que només es podran esbrinar quan s’hagi fet la neteja de la peça”. Amb aquesta ja són dotze els objectes d’art moble trobades al Molí del Salt, la majoria amb representacions d’animals, essent la major col·lecció d’aquesta manifestació artística trobada a Catalunya i pertanyent al Paleolític superior. “Destaca el fet que, amb la d’enguany, ja són quatre les figures de cavalls comptabilitzades, la qual cosa contrasta amb el fet de que no s’hagi recuperat cap resta òssia de cavall des que es van iniciar les excavacions l’any 1999”, observa Manuel Vaquero.

Per la seva part, la petxina perforada s’afegeix a altres exemplars recuperats en campanyes anteriors, però té la singularitat de ser la primera vegada que es tracta d’un cargol marí. “Aquests elements eren utilitzats habitualment com objectes d’adorn personal al llarg del Paleolític superior i certifiquen que els grups que freqüentaven el Molí del Salt visitaven de vegades la zona costanera, situada a uns 45 km en línia recta, o tenien contactes amb altres poblacions que hi vivien”, puntualitza el mateix investigador de l’IPHES.