És un dia especial. Tot es centra en una sola cosa, el clàssic Barça-Madrid. Des de primera hora del matí ja es comencen a veure samarretes del Barça per tots els carrers del poble. A l’hora d’esmorzar als bars i restaurants no se sent parlar de res més que no sigui del clàssic Barça-Madrid. Guanyarà el Barça?, Guanyarà el Madrid?, lesionaran a Messi? Hi haurà Villarato?… Molts dubtes que fa que t’agafi a l’estómac el cuc del nerviosisme. Estàs tot el dia pensant en el partit, visionant dins la teva ment una i altra vegada el que pot succeir al Santiago Bernabeu a partir de les 10 de la nit. Encara però queda estona però ja has fet els plans per veure el partit. Quedes amb els amics per veure el partit al bar de sempre, et quedes a casa a veure el futbol amb la família, vas a casa d’un amic…. Fins i tot la gent que durant tot l’any no segueix el futbol s’assentaran davant la “caixa tonta” per seguir in situ el matx. És igual on miris el futbol, l’important és veure’l i no perdre’s cap detall. Els nervis estan a flor de pell fins que l’àrbitre xiula l’inici del partit. Llavors els nervis s’aturen. La pilota està en joc. La sort ja està decidida i per segon any consecutiu la victòria té dos colors, el blau i el grana.
Pocs segons després de la finalització del partit la gent es mobilitza per celebrar-ho. A Valls, a la Font de la Manxa. Es comencen a veure els primers cotxes amb bufandes i banderes. Els clàxons no pararan fins d’aquí a molta estona. Joves i no tant joves es concentren al lloc per excel·lència de les celebracions culés dels vallencs i vallenques. La Font de la Manxa no estva plena com altres ocasions, ja que no és un títol oficial, però guanyar al Madrid ben bé es mereix sortir al carrer. La celebració dura bona estona amb petards que es deixen veure per la ciutat. Mentrestant a Barcelona 4.000 culers invaeixen Canaletes i, després centenars de persones esperaven a les 3 de la matinada als jugadors del Barça a l’Aeroport, el que significava que alguna cosa important havia passat.
Després de la victòria del Barça i de la posterior celebració vas a dormir sense pensar en res més que no és amb una altra victòria a camp de l’etern rival, deixant de banda els problemes que tinguis, que en aquell moment et semblen insignificants.