El vessament de cru a les nostres costes és una constant que preocupa de manera especial als tarragonins, envoltats com estem d’indústria petroquímica. La Costa Daurada ha patit en la darrera dècada, un total de divuit vessaments, tretze al mar i cinc al riu Francolí.

Des del vaixell Tromsotrust, el juliol de 2001 fins a l’accident d’un remolcador al Port de Tarragona el passat 12 de gener d’enguany, hem patit un seguit d’atemptats ecològics en què les platges de Salou, Cambrils i Vila-seca han sofert les pitjors conseqüències. Seria bo fer una valoració i una anàlisi en profunditat sobre la freqüència d’aquests accidents que posen en risc el medi ambient. No s’entén d’altra manera el fet que no hi hagi un control més rigorós i sever en l’activitat industrial del sector petroquímic.

Una prevenció més adequada i una major seguretat ha de passar, necessàriament, per una inversió més eficaç que asseguri aquesta activitat, perquè, en un futur immediat, no hàgim de tornar a patir les conseqüències d’uns vessaments que malmeten tant el fons marí, com la imatge de la nostra marca turística.

Les administracions hi tenen molt a dir, més enllà de parar les mans amb l’afany recaptador.

El binomi turisme i petroquímica pot funcionar, però garantint la seguretat d’ambdós sectors. Cercar solucions és prioritari, ja que no podem elegir desfer-nos de la indústria problemàtica.