El proper diumenge el Papa consagrarà personalment a Barcelona el temple expiatori de la Sagrada Família, aquest tresor arquitectònic que va néixer de la devoció a sant Josep d’un grup de persones i que va realitzar Antoni Gaudí. És un temple construït amb les aportacions de milers de persones de diverses generacions al llarg del temps.

Va ser un dia de Sant Josep, el 19 de març de 1882, que es va col·locar la primera pedra, que va beneir el bisbe Urquinaona. El notari de l’acte, en donar compte d’aquest moment, va deixar escrit: «Sigui aquesta obra a major honra i glòria de la Sagrada Família.»

Gaudí es va fer càrrec de l’obra un any després, el novembre de 1883, i va treballar-hi ininterrompudament fins la seva tràgica mort el 1926. El seu geni d’artista va construir un temple únic al món, però la seva ànima cristiana va fer una cosa més: impregnar tota la construcció d’amor a Déu i de devoció a la Sagrada Família. Només cal notar que va dissenyar divuit torres: quatre damunt cadascuna de les tres portes, que formen un total de dotze dedicades als apòstols; quatre més, als evangelistes; al centre, una torre central dedicada a Jesucrist, amb 167 metres d’altura, i, immediatament darrere, la de la Mare de Déu.

Aquesta catequesi arquitectònica —Crist, la Verge, els evangelistes, els apòstols— és només una mostra —la més notable— de les moltes obres menors que estan plenes de simbolisme religiós a les columnes, arcs i capitells. La imitació d’elements de la naturalesa, en la qual l’artista veu la mà de Déu creador, es completa amb la representació de veritats de la nostra fe en una combinació excepcional del món físic i de les realitats eternes.

No seria possible explicar l’èxit que va tenir la iniciativa i la seva continuïtat al llarg dels segles, des de finals del XIX fins a començaments del XXI, sense tenir en compte la tradició cristiana de Catalunya, que va impulsar a aixecar un temple expiatori en circumstàncies difícils per a l’Església, que veurà culminar en les pròximes dècades aquest homenatge a Jesús, de Maria i de Josep, la trinitat de la terra, reflex del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, la trinitat celestial.

Diumenge 7 de novembre de 2010 serà un gran dia per a Catalunya, un moment històric per a donar gràcies pels esforços de tanta gent que ens ha precedit, que ens porti a comprometre’ns a mantenir la devoció secular i a fer que la nostra vida quotidiana s’acomodi a la voluntat de Déu, que ens presideix des d’aquesta Casa construïda amb l’art d’un geni sobre el fonament de la fe col·lectiva.