El passat diumenge l’Atlètic de Valls Alt Camp Alumini va estar molt a prop de derrotar el Constantí, el líder del grup tercer de la segona territorial. Només la mala fortuna va evitar que els tres punts es quedessin al Vilar i que l’equip blau aprofités les ensopegades que van patir la majoria dels equips de la part alta de la classificació en aquesta catorzena jornada del campionat de lliga 2009-2010.
Els dos equips arribaven al matx amb ànims ben diferenciats. Per un costat els visitants acabaven d’encaixar la primera derrota de l’any i necessitaven guanyar per recuperar la moral i per aprofitar la derrota del Calafell davant del Cunit. Per altra banda l’Atlètic arribava eufòric després de golejar 0 a 5 precisament al Cunit i de trencar una mala ratxa de resultats.
Després del brillant partit de la jornada anterior Isma Sánchez va repetir l’onze inicial i l’Atlètic va entrar al camp amb moltes ganes de demostrar el seu potencial real. Tot i que el Constantí va dominar els primers minuts i va crear les primeres oportunitats (el porter Jose va estar molt encertat en dues accions molt perilloses),  els vallencs van inaugurar el marcador en el minut 10: Xavi envia una falta lateral al segon pal i Oscar Ferraz, amb el cap, creua la pilota lluny de l’abast del porter Abel.
Òbviament el Constantí no es va rendir i va continuar pressionant per buscar la porteria local. El gol de l’empat no va trigar gens en arribar: en el minut 18, i en una altra falta lateral, Francisco va rematar gairebé sol al segon pal i va tornar a igualar el marcador. Ambdós conjunts van lluitar amb força per desnivellar el resultat però els porters i les defenses van superar a les davanteres rivals i no es van concedir massa oportunitats. Per part local cal destacar algun intent d’ Oscar Ferraz i una jugada individual de Marc Izquierdo per la banda esquerra que no va ser gol per molt poc.
En els primers minuts del segon temps va arribar el millor joc de l’Atlètic. Els vallencs van començar la segona part amb molta força i van aconseguir dos gols gairebé consecutius.
En el minut 59 Ferraz va recollir una passada llarga de Verdejo i la seva centrada-xut la va aprofitar Jerson per enviar la pilota al fons de la xarxa. Sense temps per deixar reaccionar al Constantí, només dos minuts més tard, Oscar Ferraz va roba una pilota al darrer defensa visitant i va establir el 3 a 1 després de resoldre perfectament un cara a cara amb el porter.
Semblava que el partit estava vist per a sentència però encara havien de passar moltes coses en la darrera mitja hora de joc. En el minut 69, i després d’una jugada embolicada dins l’àrea vallenca, l’àrbitre va xiular penal per unes mans involuntàries de Pere Pi que a més a més van significar la segona targeta groga i la conseqüent expulsió del capità blau. Curro, el millor jugador visitant, va transformar el penal i va deixar el marcador en un ajustadíssim 3 a 2, amb 20 minuts pel davant i amb superioritat numèrica pel Constantí.
En el minut 76 la situació es va igualar per l’expulsió del defensa visitant Pascual per dues targetes grogues consecutives per protestar i només 4 minuts més tard va arribar la jugada clau de la tarda quan l’Atlètic va tenir una gran oportunitat per posar-se 4 a 2: Raül es va quedar sol davant del porter però quan els afeccionats vallencs ja cantaven el gol Abel va poder desviar el xut a córner. I un dels grans tòpics del futbol es va tornar a repetir, “si perdones, ho pagues”. En el següent contraatac el Constantí es va plantar amb superioritat numèrica a l’àrea blava i Quesada va establir el 3 a 3.
Cap dels dos equips es van conformar amb l’empat i van continuar treballant fins el darrer segon per aconseguir la victòria. Les oportunitats més clares però, les va tenir l’Atlètic: una oportunitat de Ferraz que va aturar Abel i dos xuts de Dani Romera que no van reeixir van estar molt aprop de donar els tres punts als vallencs.
L’anècdota del partit va arribar en el temps de descompte quan el porter vallenc Jose es va lesionar en una desafortunada acció i no va poder continuar jugant. Com que Isma ja havia fet els 5 canvis reglamentaris l’Atlètic es va quedar amb només 9 jugadors al damunt del camp i el defensa Antonio Ruiz es va haver de posar sota els pals. Sense temps per a res més (l’ Antonio no va haver d’intervenir en cap jugada de perill) el 3 a 3 va ser definitiu.
La sort no està acompanyant aquesta temporada als vallencs: les quatre derrotes han arribat per la mínima després d’uns partits molt igualats i els tres empats s’han produït en els darrers minuts d’uns encontres que s’anaven guanyant. Afortunadament la plantilla blava és prou jove i té prou potencial futbolístic per anar madurant i per anar aprenent a tirar endavant tot tipus de situacions.

Proper rival: Tancat
Aquest diumenge 20 de desembre l’Atlètic de Valls “Alt Camp Alumini” tancarà el 2009 al camp del Tancat del Vendrell. El partit començarà a les 12 del migdia i enfrontarà a dos equips força igualats en la classificació i en els registres golejadors.
Els del Baix Penedès s’han refet d’un començament de lliga molt negatiu (van perdre els tres primers partits) i mica en mica han anat escalant posicions a la classificació. A hores d’ara el Tancat és setè amb 22 punts, 2 menys que l’Atlètic, i rebrà als vallencs amb la moral pels núvols després d’haver guanyat a la Riera per un contundent 0 a 3.
Cal destacar que els del Vendrell són un equip molt sòlid al seu camp perquè fins ara ja hi ha guanyat 5 partits, n’ha empatat 1 i només n’ha perdut 1 davant del Cunit. Com que l’Atlètic desplega el seu millor joc quan actua com a visitant cal esperar un duel molt interessant entre dos equips que lluitaran per endur-se els tres darrers punts de l’any.
Esperem que els vallencs facin un bon partit i que confirmin els dos darrers bons resultats. Una victòria al camp del Tancat permetria acomiadar l’any en la cinquena posició de la classificació i es podrien passar unes bones festes de Nadal tot esperant amb optimisme els 19 partits de lliga que queden pel 2010.