Dissabte passat, a Valls, vam inaugurar el nou pavelló del Fornàs. La veritat és que va ser espectacular, tant per la gran assistència de públic, com per l’organització de l’acte —amb la participació d’entitats esportives i culturals de la ciutat—, i també per la qualitat de les imitacions de l’actor Pep Plaza (Guardiola a Crackòvia), que va amenitzar l’esdeveniment. Va ser un d’aquells actes que acostumem a recordar com a històrics, però que, en aquest cas, ho fou de debò, si més no per al barri del Fornàs i, segurament, per a tot Valls.
Aquest pavelló és un dels nous equipaments que se sumen als que ja hi ha en el que és el barri amb més densitat de població de la capital de l’Alt Camp. Així, els veïns del Fornàs ja tenim, a més a més d’aquest pavelló, la piscina coberta, la pista d’atletisme i un camp de futbol de terra que ben aviat podem veure reconvertit en un de gespa artificial. I això sense oblidar-nos d’un altre equipament, no esportiu, però extraordinàriament important, com és la caserna dels mossos d’esquadra.
És realment gratificant veure com aquest barri es transforma gradualment en un centre de serveis per a tota la ciutat. I crec molt sincerament que tots els vallencs hem d’estar contents d’anar guanyant equipaments d’aquesta mena que, més enllà de donar-nos servei a nosaltres mateixos, seran utilitzats molts cops per la resta de comarcans. Per això vaig trobar molt positiu veure, durant l’acte d’inauguració del nou pavelló, un munt de gent que venia des d’altres pobles de la nostra comarca (em va complaure molt poder saludar algunes d’aquestes persones, com per exemple la Lola i el Pere de Cal Cisteller, d’Aiguamúrcia, lectors d’aquesta secció i a qui, des d’aquesta pàgina, envio una abraçada cordial).
Efectivament, anar guanyant espais d’ús públic és bàsic per a un bon desenvolupament de la ciutat i per a la cohesió de la nostra societat. No obstant això, els que m’heu anat llegint durant els darrers anys en aquestes pàgines, ja sabeu que sóc un ferm defensor d’unes altres actuacions, segurament no tan espectaculars, però que crec que són del tot necessàries i que milloren visiblement la qualitat de vida de les persones. El Fornàs, per exemple, té des de fa molt de temps algunes assignatures pendents; parlo, per exemple, de la neteja (carrers i contenidors) i de l’arranjament de les voreres aixecades per les arrels dels arbres.
Pel que fa a les voreres, desconec si hi ha cap projecte per a començar a fer unes obres que haurien d’evitar més d’un ensurt a uns vianants en constant perill d’ensopegades —sobretot les persones grans—, i que corren un risc molt elevat de prendre mal. Quant al tema dels contenidors, trobo molt encertat el propòsit, anunciat pel propi alcalde, de començar a substituir els contenidors existents a Valls per uns altres de soterrats; i el canvi, allà on això no sigui possible, dels que estan trencats o en mal estat per uns altres de nous.
Amb tot, no oblidem que no és més neta la ciutat que més neteja, sinó aquella que menys embruta. Per tant, tot això segurament hauria d’anar combinat amb les corresponents campanyes, d’una banda de conscienciació general i, de l’altra, de sancions als qui actuen d’una manera incívica.
Tornant al nou pavelló del Fornàs, és possible que algú es pregunti si està prou justificada una inversió d’aquesta mena, tot qüestionant la creació del propi equipament. I, en aquest sentit, deixeu-me dir que una aposta com aquesta sempre resulta positiva per a la ciutat.
La nostra societat ha anat evolucionant de ser majoritàriament espectadora dels esdeveniments esportius a ser, una bona part dels seus membres, participants actius de les diferents expressions esportives. Avui, l’esport és una activitat que forma part indestriable de l’educació dels més petits, però també com a activitat vinculada a la sociabilització i la millora de la salut del conjunt de les persones, independentment del gènere o l’edat de cadascú. I amb el pavelló del Fornàs guanyem un espai esportiu multifuncional obert a tothom, tant per a la pràctica de l’esport individual com d’equipament per a les nostres entitats.
Dissabte passat, durant la inauguració, l’alcalde de la ciutat, l’Albert Batet, en el seu parlament es va referir a aquest pavelló com una antiga reivindicació popular. I té raó. Tots els barris (i el Fornàs no n’és pas cap excepció) volen acollir equipaments que milloren l’espai comú de convivència; i el Fornàs demanava des de feia anys aquest espai esportiu. Tot i que ha estat ara quan s’ha materialitzat aquest anhel, crec que també és just recordar que aquest pavelló s’ha fet amb la bona disposició, col·laboració i suport de tota la societat vallenca, política i associativa, actual i del passat recent.
D’altra banda, la Judit Fàbregas, presidenta del Patronat d’Esports, va destacar la importància d’aquest pavelló vist des d’un vessant més social. A mi, personalment, em va agradar el seu enfocament. I és que una societat implicada amb l’esport és, sens dubte, una societat que avança.
L’aposta vallenca per l’esport, amb les seves nombroses entitats i clubs i la millora dels equipaments i el protagonisme creixent que assoleix el Patronat d’Esports, constitueix un fort impuls per a la nostra ciutat i per a la nostra comarca. I això, com a beneficiaris, ens ha d’enorgullir.