El proppassat divendres, dia 26 de febrer, al Museu de Valls es presentava l’exposició “Parelles” organitzada conjuntament amb el Museu de Pintura de Sant Pol de Mar. L’exposició, que estarà oberta fins al mes de maig, reuneix vint-i-vuit pintures provinents dels fons dels dos museus que es corresponen a 14 artistes: Ramon Casas, Joan Miró, Antoni Tàpies, Josep Guinovart, Perejaume, Emili Bosch-Roger, Alfred Figueres, Jordi Curós, Alexandre de Cabanyes, Josep M. Prim, Josep M. de Sucre, Ignasi Mundó, Joan Brotat i Pere Gastó. De cada un d’aquests artistes hi ha dues obres exposades, que es correspon una al fons del Museu de Valls i l’altra al fons del Museu de Pintura de Sant Pol de Mar.
L’exposició fou presentada per Daniel Giralt-Miracle, prestigiós crític d’art del nostre país, que posà en evidència el diàleg de les peces dels dos museus. També comptà amb la presència de l’artista Perejaume, fill de Sant Pol de Mar, i impulsor d’aquesta exposició conjunta dels dos museus. L‘exposició serveix també per presentar la peça realitzada per l’artista Perejaume en base al fons del Museu de Valls. El passat divendres dia 28 de novembre de 2009, l’artista va treure al carrer una part del fons del museu. L’acció, en què hi van participar una trentena de persones, es va realitzar entre el Pati i el carrer de la Cort.
Dues històries paral·leles
Cèsar Martinell fou el primer a proposar la creació d’un Museu a Valls, als anys vint del segle passat. Tot i que llavors no va reeixir, la idea va seguir viva. A finals dels anys quaranta l’Ajuntament va rebre un important llegat de pintures de l’industrial Francesc Blasi Vallespinosa, i l’any 1954, arran d’una segona donació de qui havia estat metge particular de Manolo Hugué, el Dr. Joan Estil.las, es va inaugurar el Museu de Valls amb una col·lecció centrada en pintors catalans de tall figuratiu. Posteriorment van ser el matrimoni Francesc Rodón i Enriqueta Giró que van completar d’una forma quantiosa la col·lecció del museu.
En la seva majoria, aquests pintors estaven en l’òrbita del que llavors s’exposava a la sala Parés, i entre ells, naturalment, figurava Jaume Mercadé, fill de Valls. Cèsar Martinell, primer promotor del museu, va introduir, també els anys setanta, profunditat històrica a la col·lecció amb la donació de talles setcentistes de Bonifàs, rescatades de la guerra civil. Fou en aquest moment que el Museu va reubicar-se en la Casa de Cultura de nova planta on avui se’l pot visitar. D’aleshores ençà, i a banda d’aquestes primeres donacions, la col·lecció del Museu de Valls s’ha anat completant amb noves adquisicions i dipòsits, singularment de la Generalitat de Catalunya, de Francesc Català-Roca i de Daniel Giralt-Miracle, que han perfilat l’actual col·lecció. Com també passa a Vilanova, Figueres o Olot, hi reposa un fons que, a pesar de tenir un relleu significatiu en la pintura catalana del segle XX, difícilment es fa visible fora del recinte del seu museu.
La història del Museu de Pintura de Sant Pol, si bé molt més modesta, és paral·lela. Als anys seixanta, una colla d’estiuejants ben relacionats amb la sala Parés convoquen un concurs de pintura i dipositen a l’Ajuntament els quadres guanyadors. A primers dels setanta, la quantiosa donació de Gustau Camps mou la inauguració del Museu de Pintura de Sant Pol, on s’arrengleren pintors d’una òrbita molt semblant a la del Museu de Valls. Tot i que hi ha algunes peces de primeries de segle, majoritàriament es composa de pintura figurativa dels anys seixanta. Alguns autors juguen amb un traç expressionista, com Jordi Curós i Ignasi Mundó, altres amb un onirisme similar al de Joan Ponç, com Joan Brotat. Altres encara, com Prim, segueixen un fil paisatgístic recollit de les escoles més impressionistes i, finalment, també n’hi ha que treballen des d’una sensibilitat rupturista, similar o concomitant a la que expressava el grup Dau al Set. J. M. de Sucre n’és un bon representant.
No és habitual que s’exposi el conjunt o una tria d’un fons de pintura fora del museu on es conserva. Per sortir-ne, els quadres han d’esperar exposicions temàtiques, per exemple centrades en un autor. Llavors ho fan, d’un en un o de dos en dos, i és d’aquesta manera que es poden veure fora del seu lloc acostumat. Però en aquesta exposició el paral·lelisme dels dos fons ha permès triar obra d’un mateix autor en cadascun dels dos museus. Sense cap rigor expositiu ni voluntat de comparació, només cedint a aquest atzar de trobar un mateix pintor en dues col·leccions distants, els quadres han acabat sortint en grup, donant idea no només del seu valor individual sinó també de la col·lecció on es troben. Com per subratllar això, el Museu de Valls presenta en aquesta exposició la seva darrera adquisició, obra de Perejaume, que és una fotografia dels seus quadres trets al carrer un migdia de dissabte a Valls, i l’aparella amb la fotografia feta, anys enrere, dels quadres del Museu de Sant Pol disposats com un retaule en un prat d’Olzinelles.