Els Castellers de Vilafranca van decidir iniciar la diada de Torredembarra amb el tres de nou folrat, castell que també descarregaren dissabte a la veïna vila d’Altafulla. Sense gaires complicacions, els verds van apuntar-se un tres que sembla molt més segur en les temporades en què fer el castell de deu pisos no esdevé una prioritat màxima o una pressió mediàtica i gairebé social.

El segon tres de vuit amb el pilar de l’any va viure només un moment complicat a la sortida de l’enxaneta del pilar.

El tercer castell va ser el més complicat, ja que un tranquil quatre de nou folrat va girar-se enverinat dificultant la gran celebració dels vilafranquins. Tot i així, els verds son capaços de descarregar els castells també quan les coses se’ls hi compliquen.

Pels amants de les estadístiques, un dels castells de nou pisos de diumenge ha esdevingut el número 400 dels de nou pisos o superiors realitzats pels vilafranquins.

A plaça, els amfitrions van fer ús del seu dret a iniciar l’actuació i ho van fer atacant el tercer quatre de set de l’any. Malgrat l’excessiu volum dels pisos superiors, el castell mantingué les mides durant l’ascens. Sense afluixar, van atacar el tres de set, que enguany només havien pogut carregar. Descartant un teòric quatre de set amb el pilar, els Nois de la Torre van preferir cloure la jornada amb tres castells i superar així el registre de la temporada passada en la que dos intents desmuntats van fer que els homes de la camisa blava no poguessin finalitzar la jornada d’una manera exitosa.

Els tercers a actuar van ser els Xiquets de la Colla Jove de Tarragona que després de descarregar un relaxat tres de vuit van atacar el seu plat fort de la jornada, la catedral. Van coronar l’estructura del tres amb molta verticalitat i no fou fins la travessada cap al dos que els pisos inferiors van haver d’intensificar els seus esforços. La tercera construcció fou de nou un castell de vuit pisos bàsic, el quatre, deixant l’estrena dels folres tarragonins per a més endavant.

Tot seguit, els verds van encetar la ronda de pilars amb un pilar de set pisos amb el folre. L’execució va resultar molt completa tot i l’aspecte poc còmode del terç que, això sí, va saber aturar amb destresa la forta sotragada generada per l’enxaneta en una nerviosa sortida. Els homes de la Jove van rubricar l’actuació amb dos pilars de cinc pisos mentre que els locals feien el mateix amb un de sol, treballat fins al darrer alè. Seguint una moda que sembla imposar-se darrerament, després de la ronda de pilars, la Jove de Tarragona va dir adéu a la plaça amb tres pilars de quatre pisos.